Sita signs the blues

buscant coses pel youtube, em vaig trobar aquest petit trailer, d'una pel·lícula (que m'agradaria saber on la puc veure) d'animació sobre una part del Ramayna, una de les històries que formen la religió indú, èpica com poques.



El vaig trobar buscant referències, ja que casualment, estic fent un curt d'animació i imatge real sobre aquesta mateixa història, i realment es fascinant i em donen ganes de llegir-la sencera. Tracta sobre la vida de Rama, una de les encarnacions de Vishnu (no sé quina, la 4a, la 7a...). Vishnu, un dels que formen la tríada dels deus més importants, crec que sería algo així com el conservador, continuador de la tasca de Brahma, el creador; i l'ultim és Shiva, el destructor.

Properament en les seves pantalles el curt propi de servidora ( i més gent, no us penséssiu, en l'equip som tres més possiblement un músic), que com aquest de "Sita sings the blues" és centra en Sita, la que més tard esdevé la dona de Rama i també es molt important el la mitología i religió indú. Si n'és d'important, que s'anomena primer a Sita i després a Rama!

india experience

encara es l'hora que mirant les fotos de la india, m'emociono.

No hauria d'haver perdut la llibreta on escribia les meves experiencies, però tot i així la majoria de records son gairebé inborrables.

Si tot va bé, d'aqui a un any i mig i torno, tot sigui tenir els diners. Aquest cop però, a Goa, al sud.

Correspondencies

Em plau convidar-los a passar-se per el Collegi Major Penyafort (M/Maria Cristina, avinguda Diagonal 643) on exposem uns quants alumnes de Belles Arts fotografies basant-nos en les correspondències.
La inaguració es dimecres a les 8 de la tarda, l'entrada es gratis (faltaria més) i pica-pica (crec que amb cava inclòs!), i els artistazos corretejant per allà, tot cofois i contents de que la nostra petita obra surti de la facultat.

I si no podeu venir aquest dia, o bé us agrada tant que hi heu d'anar més cops, o algun dia no teniu res millor que fer, les fotos s'estaran allà quietetes (si no cauen de la paret) fins al dia 5 de maig.


Personalment es una cosa que em fa molta il·lusió i que espero que no només es quedi aquí, tot i que els meus moments d'estres m'ha donat ( i em donarà, doncs encara em falten coses per fer, "sempre a ultim moment" sembla que sigui el meu lema) i que coi, es la meva primera exposició!

Dins el laboratori

"Fa un munt que no escric i això no pot ser". Em dic.
I aquí em teniu altre cop.

Tinc una extranya relació amb la fotografía analògica. Com a punts negatius te el seu gasto (important tenint en compte la meva butxaca d'estudiant) i la seva lentitud. Els carrets costen lo seu, el revelat de negatius també, i el paper per ampliar també, depenent el tamany. Un paquet de papers pot anar de 15 euros fins a 70 o 80, depenent la mida i la qualitat. Jo acostumava a gastar un que valia uns 25.
I també es lenta, lenta de collons i més si la comparem amb la fotografia digital. La mitjana meva per aconseguir una bona copia son unes tres hores, depenent de la feina que li hagi de fer per que quedi bé.
El proces que segueix una fotografia des de que és disparada fins que està en el paper es llarg: el revelat del negatiu, el contacte, les tires de proves, i les multiples copies que surten malament fins que al final... Tens la teva copia, la única, la que ha costat tres hores.

D'altra banda, jo li trobo una satisfacció, que es pot considerar absurda però que m'encanta. És un dels moments on es veu la màgia de la fotografia: El moment de posar el paper en el revelador i veure com poc a poc, la fotografia apareix. Dins la cambra fosca, coloques el paper, completament blanc dintre la cubeta del líquid després de haverlo exposat a la llum de la ampliadora, i lentament, hagites la cubeta. El paper es mou dintre el liquid al teu ritme. I poc a poc apareixen les siluetes, els grisos s'enfosqueixen i al final de tot apareix el negre. I del no res del blanc, ha sortit la teva fotografia. Ja està allà.

Animac II (sobredosi de videos)

Avui m'he entretingut a buscar els curts que vaig veure, però la majoria no estan al youtube. Així que aqui van els que he trobat i que m'han fet més gracia:
(Oju que n'hi ha uns quants)


Lavatory Lovestory, de Konstantin Bronzit.2006, Rússia.

Una no sap quan i on pot trobar l'amor...



En el cartell del final posa lloc de treball vacant o algo aixíns.

La flor mas grande del mundo, de Juan Pablo Etcheverry. 2007, Espanya
Tot i que sembla dirigit al public infantil no ho és pas


El ataque de los kriters asesinos, Sam Orti Marti, Espanya 2007

Una mestressa de casa decideix mirar la llargíssima telenovela sudamericana en lloc de netejar. Això fa que creixin pelusses de la mida d'un gos. Pelusses... assesines!
Malauradament no hi ha el video penjat al youtube, si no com l'entrevista de la preestrena...



Teenage mutant brothers agents Niko Espanya 2007

Què dir ja...



Historia tràgica con un final feliz Regina Pessoa 2005, Portugal-França.

Hi ha gent que és diferent i lluita per aconseguir ser com la resta. D'altres, s'assumeixen a sí mateixos....

Sorpreses de l'Animac

Dissabte 1 de Març.

Les 16.00.

hora local.

Lleida.

Teatre Principal.

12 edició de l'Animac.

Ens trobem dues companyes de la uni i jo a l'entada del teatre, nervioses perquè anem a veure mostres de el que els programadors han anomenat "talent local". La tarda passada haviem vist el país convidat, Japó, i ens va meravellar: No eren curts del tipic anime que ens arriva aqui, si no coses molt més personals, on el que primava no era la tecnica si no el concepte.
Però un sempre pensa que li agrada més allo que fan a fora, perquè el jardí del veí sempre sembla més bonic, més treballat, més inovador, més. Així que ara sabriem la veritat de la bona, què és el que fa la gent d'aqui, com i per què.

Vam veure set curts, amb animació tradicional (2d), stopmotion, en 3D, i un fet amb flash. Però això, un cop assentades a la cadira, no ho sabiem, doncs llestes de nosaltres no vam mirar ni el programa ni re.

Es van apagar els llums.
Vam veure un curt, dos, tres.
Fins aqui tot bé.

Va arribar el sistè, i sento un so que més molt familiar, i es veu això:



- Nikodemo? De que me sona això?
- SSssht.... calla que comença, quina mania tens a parlar mentres estem al cine.

I acte seguit....





- Ostia tia! Los niños mutantes!! Això es del Calico electronico!! - Dic endinyant-li un cop de colze a la de la meva dreta
- Del què?
- Joder del CALICO!! No has vist el calico electronico?? Es una serie en flash que hi ha per internet!! Però si es molt famós! I mola molt! I

I avans que pogues seguir instruint-la, em van fer callar amb un SSSSHHHT!!! incapaços d'ententre com n'era d'important que ella no hagues ni sentit a parlar de Calico electronico, i que a mi no m'entrava al cap com una serie feta en flash tenia cabuda en l'Animac, i més una serie com calico electronico, i jo flipada i pensant "que gran!!"alhora que em partia de riure amb "los niños mutantes de san ildefonso". Jo i tota la sala.
Que gran que es els señor Niko.

Ja ho veuen!

Oju, i potser l'any que ve mi veuen a mi! (Que ho dubto bastant)

Cap a Lleida!

Aquest any sí que no m'ho perdo i m'en vaig a fer el friki al Animac. A veure què s'hi cou i com són aquestes coses dels concursos i festivals d'animació.

A veure si es veritat que l'animació és considerada com a alguna cosa més que "dibuixos animats"

L'assignatura maleïda

Tinc una assignatura entrebessada, i per haxe o per bé, em persegueix any rere any. El meu terror personal s'anomena Pedagogia de l'Art i tot i que pugui semblar que tracti sobre com ensenyar l'art rollo docent, tracta de com entenem l'art avui en dia, amb paraules tan maques com "posmodernitat".

2005-2006: estic fent segon (l'any on toca fer-la obligatoriament). La tinc per la tarda, veig per primer cop que es una mica conyàs, i me la deixo per setembre amb l'excusa de que no tenia temps, doncs tenia 6 assignatures més (de les cuals no em vaig presentar a 2) i deixant-la per setembre. Oviament a l'estiu tampoc vaig tenir temps, i menys ganes.

2006-2007: Curso tercer i m'hi torno a matricular, a primera hora del matí. Tres factors em van fer decidir anar a cada cop menys classes i finalment deixar-la pel setembre: aixecar-me a les 5'30 per agafar el tren i arribar a les 8 a classe, el fet de no haver de pendre apunts, i el pretext de que ja l'havia fet l'any passat. A l'estiu tampoc vaig tenir temps, gracies a un viatge fantastic (però esgotador) i la feina en un hotel guarro que em va deixar sense vacances de setembre (ja que me les havia fotut abans)

2007-2008: Cuart i penúltim any de carrera (seria ultim oficialment, però es bastant impossible fer la carrera en 4 anys). M'hi torno a matricular. Però amb els problemes burrocràtics que cada any són més greus, no em puc matricular pel matí, que és quan tinc hores lliures, i m'he de matricular per la tarda, que és quan no puc perquè ja tinc classe. Penso que els professors seran amables i em deixaran fer un canvi de grup, però com això els comporta massa problemes amb els de secretaria, millor ho deixen tal com està. Total, puc fer la opció no presencial.

Enlloc d'això decideixo desmatricular-me ara, que encara no he pagat (25'95 € i sort que tinc beca si no em costaria prop de 90) i fer-la l'any que vé.

I l'any que bé, no n'hi haurà més que fer-la, perquè serà l'ultim!

Arco

Res més a dir.
(Bé si, que es una fira que mai m'ha cridat l'atenció)


(Tira de Mauro Entrialgo en Público)

missatge d'un ordinador

Si el meu ordinador es pogues comunicar amb mi com HAL 9000, segurament m'hauria trobat un missatge tipo així.

" N'estic tip, i si jo fos persona, això seria esclavatge. Però com que no ho sóc, no tinc cames per marxar, senzillament em declaro en vaga. El cursor no es mourà ni un milímetre tot i que al ratolí no li passi res (coi de desertors tots) i no aconseguiràs entrar en el windows. Ah, i oblida't del teclat també, que se que ets llesta quant et convé. Però ets incapaç d'entendre que necessito un descans, con qualsevol? Que no em pots tenir dies i dies ( i nits i nits) aqui, treballant! Que n'estic de l'emule fins als drivers! Que em tens saturat de mil coses que no et miraràs en la vida! Que no m'ho crec, que vulguis mirar l' Acorazado Potemkin! Que no, que jo ho sé i es un conyàs! Em té tot el dia "Que si jo soc una obra mestra" "Que si " jo soc la primera pel·lícula on apareixen les inclinacions de camera".

Així que ja em pots dur a veure els informatics que em diuen coses maques i em tenen apagadet i dormint durant setmanes. I tu et quedaràs sense mi, i potser reflexionaràs i veuras que tot i essent una màquina, també necessito repos. No demano 8 hores al dia com necessiteu els humans, però simplement, apaga'm quan no em facis servir. Total, per baixar pel·lícules que no et corren pressa i que no deixen de tocar-me el que no sona, poden tardar una mica més.

I es que senzillament, no puc més.

Així que resa perquè no hagin de formatejar. I que m'agafin de bones, per què tot i que tens una partició, pot ser que m'agafi la mala hostia i per casualitat, s'esborri tot.

Així que ja estas espavilant."